De petit acostumava a dibuixar itineraris imaginaris sobre l’atles i a viatjar a llocs exòtics amb els àlbums de cromos que col·leccionava. Sempre m’han fascinat les cultures llunyanes i la seva gent.
De gran, he aconseguit fer realitat els meus somnis viatgers. Han estat més de 30 anys de viatges i de recompenses emocionals. He recorregut horitzons molt diferents, però quan repasso els records que guardo a la motxilla hi ha una cosa que mai canvia: la senzillesa de les mirades, els somriures i els moments que he compartit amb les persones que he anat trobant pel camí. Algunes les he pogut fotografiar, i aquí en teniu una petita mostra; d’altres formen part del meu bagatge personal i només apareixen quan tanco els ulls i torno al viatge inicial d’un nen que somniava conèixer altres mons.
Manel Muñoz
"Els camins del món són una escola on es tempera l'esperit i s'aferma la
tolerància i la solidaritat. S'aprèn a donar i a rebre, a mantenir les portes
obertes de la casa i de l'esperit, i sobretot a compartir. S'aprèn a gaudir del poc,
a valorar el que es té, a ser feliç en l'austeritat i a festejar l'abundància. S'aprèn
a escoltar i a observar i s'aprèn també a estimar."
Ana Briongos "Negro sobre negro" Laertes ediciones
"Qui no comprèn una mirada tampoc comprendrà una llarga explicació."
Proverbi àrab.